7 comentarios en “Els llibres que m’agraden

  1. Un llibre que sempre recorde és Materia de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutiilas. Us deixe un fragment
    Però també hi havia altres plantes volades de misteri que ens feien por a tota la menudalla. Una es deia baladre i es criava als barrancs i tenia flors blanques o flors com el color del corall, i diu que eren verinoses, i qui menjàs una flor de baladre es moria ben aviat. I l’altra planta de la por era la ruda, petita i lletja, i la seua color era com si algú hagués afegit un perol de pintura negra, dins del cossi en el qual el Nostre Senyor acabava d’amanir la pintura verda i brillant de tintar les plantes. La ruda feia pudor, i encara que estigueres lluny de la mata senties la bafarada. I no sé si seria per la pudor o per què, però és el cas que la ruda espantava les bruixes, i per això quan naixia un nen la comare posava una branqueta de ruda en la finestra de la cambra de la partera…

    Me gusta

  2. Pingback: Els llibres que m’agraden | enredrat2

  3. “Palmeras en la Nieve” de Luz Gabàs
    Cuando me regalaron el libro no lo conocía y a la escritora tampoco. Cuando empecé a leerlo me entusiasmo y ahora es uno de mis preferidos.
    Así es como empieza…

    Esta noche os amareis con desesperación porque sabéis que va a ser la última noche que paséis juntos. Nunca más volveréis a veros.
    Nunca.
    No será posible.
    Os acariciareis y os besareis tan intensamente como solo lo pueden hacer dos personas angustiadas, intentando impregnarse mediante el sabor y el tacto de la esencia del otro.
    La intensa lluvia tropical golpea furiosa la barandilla verde del patio exterior que conduce a las habitaciones, ahogando el ruido de vuestros gemidos rabioso. Los relámpagos intentan extenderse en el tiempo para vencer la oscuridad.
    “Déjame verte, tocarte, sentirte un minuto más…”
    En una esquina de la habitación, dos maletas de cuero desgastado. Descansando en el respaldo de una silla, una gabardina. Un armario vacío con las puertas entornadas. Una cama convertida en nido de amor por la mosquitera que, colgada desde el techo, la rodea. Dos cuerpos agitándose en la penumbra.
    Eso era todo después de dieciocho años.
    Podrías haber desafiado al peligro y decidido quedarte.
    “Me voy.”
    “Te vas.”
    “Pero te quedas mi corazón.”
    Para siempre.
    A.H.M.

    Me gusta

  4. LA MEL I LA FEL de Carme Miquel

    He disfrutat llegint aquest llibre i el recomano es tracta de unes histories situades en la comarca de la Marina Alta, a caball del segle XIX. Les experiències vitals de una mare i sa filla, contribueixen un cant a la vida i son els eixos centrals d’un relat que ens mostra un mon de’emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència expressades desde la quotidianitat dels quefers i els costums d’un poble.
    CONVERSES
    Com aranyes teixidores ordiu la trama.La teua anciana veïna, dona complice dels teus secrets de vida, les teues dues filles i tu mateixa, teixiu els fils del vostre pla. I heu triat el moment idoni per fer córrer la veu que voleu escampar. Però, calma, tot haurà d’anar pel seu pas. Perquè tu Maria, has desidit assumir en la teua persona, l’embarás de Gràcia. De ta manera que, als ulls de tot el poble serás tu i no ella, la que parirà. I serà fill o filla teu i de Gràcia germà o germana , la criatura que naixerà.
    Les cuatre dones sabedores del secret mantindreu silenci. Però els pits de la jove esdevindran rierols de llet imprescindible que desconcertaran els enemics de la vida. Aquest, prefereixen les flors marcides.

    c.l.f.

    Me gusta

  5. Ablando de libros, ya deje de leer, cochina pereza, hoy me hacéis recordar, y me a venido a la mente, UN MILLON DE MUERTOS, que aun nos condiciona. En mi propia casa estuvieron los dos por eso siempre e querido comprender y perdonar.
    Otros libros han ido enseñándome algunas cosillas
    En especial Don Vicente Blasco Ibáñez, que maravilla de narrativa.
    Después apareció la TELE, bueno ay cosas muy buenas, es cuestión de elegir.
    Lo cierto es que e perdido la costumbre y ahora se me seca la lengua y tengo poca fluidez de pensamiento, FALTA DE ENTRENAMIENTO,
    reflecsion, tendré que volver a aquellos tiempos en que con un candil y deseos pero con mas entusiasmo leía mas.

    Me gusta

  6. MORIR DE AMOR de Pierre Duchesne.
    Este es un libro que leí hace muchos años, y que encontré por azar la pasada semana.
    La historia es real, cuenta el enamoramiento de una profesora y su alumno, acontecida en mayo del 68.
    En esta primavera de huelgas y reivindicaciones, nace el amor entre Daniele y Gerard, éste menor de edad. Pasada la efervescencia de esos días y en alas de su amor, deciden romper barreras y seguir adelante, pero se enfrentan al escándalo , prejuicios y críticas, son perseguidos, humillados, encarcelados; es decir tienen que luchar contra una sociedad anclada en sus represiones a tal punto que incapaz de resistir su hipocresía y puritanismo Daniele se suicida.
    Cuando lo leí me impactó profundamente, ¿Cómo es posible que la incomprensión y un sistema puedan llevar a una persona al suicidio?
    Pese a lo reflejado, no es un libro triste, es un canto al amor a la lucha y a la vida (eso sí, en este caso in comprendido)
    P.H.Y.

    Me gusta

Deja un comentario