Des del començament de la humanitat existeix la problemàtica de l’espai a la memòria per a emmagatzemar tota la informació possible.
Ens valem de l’escriptura per a no recórrer a la memòria, que potser siga més fràgil que allò que queda escrit.
Al llibre del Fedro, Plató ja feia una referència a l’escriptura i es referia a ella com un “fàrmac” que ajudava a la humanitat però que tenia com a reacció adversa, que ens convertiria en menys memoriosos i sense ella no podríem anar endavant.
D’aquesta manera puguem dir que recorrem a l’escriptura en qualsevol moment, fins i tot hui en dia, tan present en tot el procés comunicatiu i en les xarxes socials.
CONTINUA LLEGINT Escriptura llatina al llarg del temps
Pingback: L’ESCRIPTURA LLATINA AL LLARG DEL TEMPS | enredrat2